Visita visual

Organitzat i produït per:  Comes, Centre de Música Antiga i Barroca de la Comunitat Valenciana 

Amb la col·laboració de: Universitat de València, Ajuntament de València, Institut Valencià de la Música

www. culturalcomes.net 

Aquesta exposició s’emmarca dins les activitats programades amb motiu de la celebració del Xè Aniversari del Festival Música, Història i Art de València, que des del començament conjumina aquests tres elements en l’afany per difondre el patrimoni musical històric valencià. 

Quan avui dia esmentem el terme metamorfosi, són gairebé inevitables les referències que des del subconscient ens suggereixen noms com ara Kafka o Ovidi, les monumentals obres dels quals van ser intitulades pels autors fent servir aquest terme. Aquest fet no fa sinó posar de manifest la importància considerable que al llarg de la història i en diversos contextos socioculturals ha tingut i té un concepte 
–no ja un terme sense més– que sembla anar lligat íntimament al màgic, a allò que, si bé no ens és desconegut, sí almenys ens produeix alguna curiositat, per la transformació que, com a procés, resulta inherent al concepte mateix. 

En el cas de l’exposició que aquí presentem, la idoneïtat del concepte ens ve donada no solament pel pes històric de la paraula metamorfosi en l’esdevenir de la història sinó també per la seua exegesi, és a dir, pel seu significat atenent la constitució mateixa del terme: el prefix grec metá que indica ‘alteració’ i morphè (també derivat d’aquesta llengua clàssica) relacionat amb la idea de ‘forma’.  Així doncs, en aquest context, pretenem acostar-nos precisament a aquest procés: a partir de dues pintures del seglexv, aquestes són transformades o reconstruïdes per la mà de l’home –“metamorfosades”, podríem dir–  passant de la taula o el fresc a les nostres pròpies mans com si d’alquímia es tractara, amb l’interessantíssim al·licient que representa afegir a la possibilitat de tocar-los, en qualitat d’objecte artístic tridimensional, la seua capacitat per emocionar-nos a través de la música que igualment són capaços de produir. 

La música i l’organologia ens endinsen així en els quatre camins del quadrivium, als que se sumen les matemàtiques i l’aritmètica del so i la lutieria i, per què no, indagar des d’aquests en l’astronomia i el número sonor. Les dues violes valencianes que han sofert aquesta metamorfosi de la mà del músic Carles Magraner són, d’una banda, l’àngel músic que hi ha en el conjunt pictòric de l’altar major de la Seu de València (pintat per Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio i construïda pel lutier valencià Sergi Martí), i de l’altra, l’àngel músic que figura en el retaule de la Mare de Déu de la Llet de la Col·legiata de Xàtiva (pintat per Valentí Montoliu i construïda pel lutier italià Marco Salerno).